Solicitamos su permiso para obtener datos estadísticos de su navegación en esta web, en cumplimiento del Real Decreto-ley 13/2012. Si continúa navegando consideramos que acepta el uso de cookies. Accepto | Más información

Centre Balears Europa

Centre Balears Europa

Llistat d'informes Compartir Imprimir
Es celebra la 135a plenària del Comitè de les Regions: medi ambient, cohesió interregional i indústria

Els passats 26 i 27 de juny va tenir lloc al Parlament Europeu la 135a plenària del Comitè de les Regions. Durant aquests dies es van debatre multiplicitat de temes que giraven entorn al nou mandat legislatiu, al tractament dels ODS, el medi ambient, la cohesió interregional i la indústria. Conjuntament, es van aprovar una sèrie de dictàmens per tal de proposar noves mesures de cara al futur de la UE, dels quals 37 esmenes eren de regions espanyoles, tot i que Balears no en va proposar cap.

  • Primerament es va presentar el projecte de resolució sobre les propostes del CdR davant el nou mandat de la UE. Les propostes tractaven des de l’adopció de polítiques cohesives i de solidaritat que apostessin per la creació de treball i la innovació fins l’establiment holístic d’objectius com la transformació digital, la neutralitat climàtica per abans del 2050 i el tractament dels canvis demogràfics, tot això des d’una perspectiva de llarg termini. En menor mesura, es van tractar l’escassa inversió pública i la competitivitat i l’accés a un “mercat únic digital per tots” i a una infraestructura d’investigació transnacional.

Sobre aquest dictamen, les esmenes que no es van aprovar van ser sobre la focalització de les ajudes cap a les àrees més necessitades. Per exemple, l’esmena 8 proposava una especial atenció a les estratègies de desenvolupament dels municipis més petits, ja que aquestes difereixen en gran mesura de les grans ciutats. Una altra que va ser rebutjada va ser la 12, del CRE, que destacava la importància d’una economia sòlida i creadora de treball per tal de portar a terme polítiques socials eficients.

  • Pel que fa a la col·laboració entre regions, es va aprovar per unanimitat el dictamen d’estratègies macrorregionals segons l’exemple de la regió del Danubi. Aquesta proposta defensa un marc de recolzament de les agrupacions empresarials transnacionals mitjançant una visió transfronterera del desenvolupament territorial. Aquestes agrupacions es solen centrar en pimes i solen resultar en innovació regional i una millora de la seva competitivitat a través de la cohesió, afina al Tractat de Lisboa.
  • Un altre aspecte que es va tractar va ser la política fiscal de la UE dins un marc eficient i democràtic. Aquest projecte de dictamen es va proposar arrel de que al voltant del 75% dels membres de la UE opinen que la Unió hauria d’adoptar una major intervenció respecte al frau fiscal alhora que augmentar la competitivitat. També es va aprofitar per discutir sobre la introducció de la votació per majoria qualificada en comptes de majoria absoluta. Les esmenes al respecte es van rebutjar perquè aquest escenari podria suposar implicacions sobre el paper dels parlaments nacionals en la formulació de les seves pròpies polítiques fiscals.
  • El CdR també va aprovar per unanimitat un projecte de dictamen sobre l’adopció d’un focus de base local per la política industrial de la UE. Les esmenes presentades defensaven una política regional de base local acompanyada d’una col·laboració interregional, les polítiques sectorials dels governs regionals, la transició industrial en ambdós contexts i el lideratge dels governs i del sector industrial pel que fa a sostenibilitat.
  • Durant la plenària també es va aprovar per unanimitat la proposta de dictamen sobre les ODS de cara al 2030, on es va constatar que per       assolir un 65% de les 169 fites és indispensable la participació íntegra de ciutats i regions. EL tema principal que es va tractar va ser la sostenibilitat econòmica lligada a un nou estil de vida que respecti el medi ambient. Lahti, Finlàndia, es va emprar com a referent al haver pogut purificar els llacs i on s’ha abandonat el carbó per emprar únicament energies renovables. La representant de Catalunya, Borrell Porta, va destacar que Catalunya ja ha començat amb la implementació dels ODS i que està planejant un acord que vinculi les entitats públiques amb els ODS.
  • Seguidament es va aprovar un projecte de dictamen sobre el reforçament de l’educació en CTIM a la UE. La proposta defensa que la ciència, la tecnologia, la enginyeria i les matemàtiques juguen un rol fonamental per la innovació i el desenvolupament de la UE i que per tant s’ha de reforçar la seva integració de cara als més joves.
  • El projecte de dictamen sobre la reducció dels alteradors endocrins també va aconseguir l’aprovació unànime de la sala. Aquesta iniciativa es va plantejar partir d’un estudi que concloïa que l’ús d’aquests químics pot conduir a afectes adversos a nivell cognitiu, ja sigui pèrdua de coeficient intel·lectual, autisme, hiperactivitat o dislèxia i també conseqüències físiques com diabetis, infertilitat masculina, obesitat infantil i mortalitat relacionada amb la reducció de testosterona.
  • Durant la plenària també es va aprovar per unanimitat un projecte de dictamen sobre la dimensió tranfronterera de la reducció de riscs de catàstrofes. S’estima que el 83% de les pèrdues monetàries dels Estats membres de la UE de 1980 a 2016 s’han degut a desavinences meteorològiques i climàtiques i s’estima que una col·laboració interregional de les poblacions limítrofes podrien ser d’ajuda per aquelles àrees accidentades. També es va debatre la importància d’agilitzar el procés d’acció d’emergència a través d’una base de dades de gestió de recursos de cada regió i responsabilitzar els agents locals.
  • Degut a la manca d’atenció que li ha dirigit la Comissió Europea a aquest sector, el CdR va aprovar la proposa de dictamen de la nova agenda europea per accelerar el desenvolupament de les indústries marítimes. Aquesta iniciativa no contempla una transició gradual cap a una indústria de baixa contaminació, sinó que és més bé agressiva i defensa l’eliminació des residus plàstics a la mar en comptes de la seva reducció.
  • Finalment, el projecte de dictamen sobre governança multinivell i cooperació interseccional per combatre la pobresa energètica es va aprovar per unanimitat. La proposta explica que no només s’ha de recolzar l’observació del fenomen de la pobresa energètica, sinó també la seva radicació. També defensa que la garantia d’accés a l’energia ha de constar com a dret social. L’objectiu final d’aquesta iniciativa seria el d’aconseguir una energia neta per tots els europeus amb una economia neutra per 2050. Un exemple que podria contribuir a aquest avenç seria el millor aïllament de les cases per evitar l’ús de calefactors i així cobrir les necessitats humanes indistintament del nivell adquisitiu de cadascú.
  • Després de les votacions i els debats, el CdR va procedir a premiar les dues regions de la UE més positives pel creixement empresarial. Les guardonades van ser Gotemburg, Suècia, pel seu clima i mitjà favorable per les pimes i segonament Navarra gràcies a la seva millora del ritme empresarial i al seu pla estratègic. L’ecosistema que ofereix Navarra posa en valor la figura emprenedora i aposta pel sector innovador i industrial. Aquest premi serveix aleshores com a reconeixement del seu avenç i també com al·licient de cara al futur.

En definitiva, la plenària del passat juny va tractar una gran diversitat de temes, que es poden reduir en sostenibilitat, medi ambient, cooperació interregional i indústria. En general, les propostes presentades plantegen models de transicions radicals especialment pel que fa a la interacció dels Estats membres amb el medi. La majoria de propostes es consideren per 2030 o per 2050, pel que es pot concloure que el CdR defensa unes reformes a llarg termini. La propera plenària tindrà lloc els propers 8 i 9 d’octubre.

04-07-2019

Brussel·les,

Francisco Lorente Bibiloni

enterprisecbalears.eu
Llistat d'informes Compartir Imprimir