Solicitamos su permiso para obtener datos estadísticos de su navegación en esta web, en cumplimiento del Real Decreto-ley 13/2012. Si continúa navegando consideramos que acepta el uso de cookies. Accepto | Más información

Centre Balears Europa

Centre Balears Europa

Llistat d'informes Compartir Imprimir
Deliberacions de la 134a sessió plenària Comitè de les Regions

Els passats 10 i 11 d’abril va tenir lloc la sessió plenària del Comitè de les Regions en el Parlament Europeu, Brussel·les, per tal d’aprovar una sèrie de projectes i esmenes no vinculants que les regions de la Unió Europea havien proposat i per debatre sobre la inversió en política de cohesió i sobre la integració de la migració dins la Unió Europea.

Després d’aprovar l’acta de la 133a plenària, es va llençar la iniciativa “Ciutats i regions per la integració dels migrants: treballar junts per una Europa més inclusiva”. Aquesta era la primera plenària en què es tractava aquest tema. Les idees es van presentar seguidament d’un debat on es va tractar la immersió de migrants com un aspecte beneficiós, assimilant la migració com un valor afegit per la diversitat que evita la segregació social. Sota aquesta premissa es va destacar que ara la Unió Europea està en una situació econòmica similar a la prèvia abans de la gran crisi, pel que és imprescindible invertir 120 milions d’euros en integració ara que hi som a temps. Es va dir que no podem repetir els errors del passat i que una bona inversió és una resposta més favorable que les polítiques del terror i el nacionalisme emergent dins la Unió Europea.

  • A més de la inversió econòmica, es plantejaren mesures exemplars que porten a terme algunes de les regions de la UE. A Calais, per exemple, uneixen els pakistanesos de la zona amb la població autòctona per mitjà del criquet, on van acabar creant una lliga i un campament d’estiu. D’Espanya, Pleguezuelo Alonso (Múrcia) i Calabruig Rull (València) van comentar que s’haurien de reforçar les polítiques de cohesió i fomentar la integració laboral. També es va qualificar de “miserable” que encara es relacioni la migració amb el terrorisme. Totes les esmenes sobre polítiques de cohesió relacionades amb migració i votades el 10 d’abril es van aprovar.
  • Al dia següent, es tractaren altres aspectes de les polítiques de cohesió: les inversions territorials integrals, el desenvolupament integral participatiu i els drets fonamentals i els valors de la UE. Dins aquest compendi, es va discutir si els governs locals haurien de poder disposar de finançament suficient per desenvolupar els seus propis programes i si s’havia de fer una sistematització local o fins i tot nacional per aprofitar la indústria predominant d’una àrea. També es va comentar que la indústria de l’acer és clau per l’evolució de la innovació, però que la Comissió hauria de reexaminar la condició aranzelària i la competitivitat de l’acer dins la UE. A més, es va fer menció de la importància de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC) i de les EIP (Societat d’Innovació Exterior) per la creació de ciutats intel·ligents.
  • Pel que fa als drets fonamentals i els valors de la UE, es va esmentar la necessitat d’uns tribunals forts i independents i un reforçament de l’Estat del Dret per part de la Comissió. Seguidament, es va plantejar un poder judicial transversal eficient, seguit per la intervenció de Bosch i Pascual, qui va animar als membres del Comitè a actuar davant la situació de Catalunya al tenir “gent a la presó per haver convocat un referèndum”. Aquesta afirmació va comptar amb l’aprovació de gran part del comitè, que aplaudí les paraules de Bosch.

Seguidament, les esmenes sobre estratègia forestal es van sotmetre a votació. Gairebé totes les esmenes es van aprovar, amb l’excepció de dues, la 3 i la 36. La tercera esmena proposava centrar els objectius dins l’esfera de la UE. Aquesta proposta es va denegar per empat després de que Van de Nadort argumentàs que ens hem de basar en els objectius concrets a nivell comunitari i aplicar-los a l’estratègia forestal. A més, degut a que els boscs tenen la capacitat de crear treball, se’ls hauria de donar un enfocament més integral però sempre regint-se pel que dicti la Comissió. Per altra banda, l’esmena 36 proposava l’ús sostenible de la biomassa, ja que s’entén que és un producte escàs i que en excés pot suposar conseqüències negatives pel que fa als boscs i al clima.

  • Respecte al finançament de projectes, es va comentar que les regles per la subvenció de projectes son massa complexes, fet que desmotiva l’emprenedoria. A més, es va assenyalar que el pressupost d’enguany només ascendeix un 1,3% degut al poc finançament que han pogut aportar els Estats membres, fet que suposa que algunes empreses corrin el risc de quedar-se sense crèdits de pagament. Al respecte es va comentar que és fonamental ser responsables durant les eleccions i apostar per un país de taxes impositives baixes per tal de no asfixiar l’economia si volem arribar a ser una potència mundial. Per aquesta raó, conjuntament amb el Brexit, el marc financer plurianual és d’allò més incert.
  • Per altra banda, també es va tractar la democratització dels programes Erasmus+ per aquells que vulguin aprendre a l’estranger independentment de si estan cursant un grau o formació professional i que les estàncies puguin ser iguals o majors a sis mesos.

En definitiva, els passats 10 i 11 d’abril el Comitè de regions va debatre una sèrie de temes com la integració de la migració, les polítiques de cohesió i els drets fonamentals i valors de la UE. Els temes de debat giraren en torn a aspectes propis de la UE com la integració, finançament i competitivitat. La majoria d’esmenes es van aprovar, el que denota un alt nivell d’homogeneïtat pel que fa a l’acceptació de les propostes. La següent plenària tindrà lloc els 26 i 27 de juny.

28-05-2019

Brussel·les,

Francisco Javier Lorente Bibiloni

enterprisecbalears.eu
Llistat d'informes Compartir Imprimir