Solicitamos su permiso para obtener datos estadísticos de su navegación en esta web, en cumplimiento del Real Decreto-ley 13/2012. Si continúa navegando consideramos que acepta el uso de cookies. Accepto | Más información

Centre Balears Europa

Centre Balears Europa

Llistat d'informes Compartir Imprimir
El Mecanisme "Connectar Europa"
Proposta de reglament del Parlament Europeu i del Consell pel qual s’estableix el Mecanisme “Connectar Europa” i es deroguen els Reglaments (UE) n.º 1316/2013 y (UE) n.º 283/2014

1. La Xarxa Transeuroepa de Transports (TEN-T)

En el marc de la renovació pressupostària de la UE pel període 2021 – 2027, la Comissió Europea va presentar, el 6 de juny de 2018, la proposta de Reglament pel qual s'estableix el programa de finançament europeu Mecanisme «Connectar Europa», en endavant MCE. Això suposa, de facto, la renovació de l’actual programa MCE, amb vigència des de l’any 2014. 

D’acord amb la Comissió, el programa actual progressa adequadament i esdevé un instrument eficaç per a canalitzar inversions que desenvolupin les tres modalitats (Transports, Energia i Telecomunicacions) de la Xarxa Transeuropea (TEN) . 

En l’àmbit dels transports, el MCE té per objectius contribuir a la realització dels dos nivells de la TEN-T . Per una banda, el pilar estratègic (la Xarxa Bàsica) programat pel 2030, així com el seu nivell més ampli (la Xarxa Global) pel 2050. En aquest sentit; 

  • a. la Xarxa Global consistirà en totes les infraestructures existents i planificades de la xarxa transeuropea de transport, així com de mesures destinades a fomentar l'ús eficient i sostenible des del punt de vista social i mediambiental d'aquestes infraestructures,  
  • b. per altra banda, la Xarxa Bàsica està composta d'aquelles parts de la xarxa global que tinguin la màxima importància estratègica i reflectirà l'evolució de lademanda de trànsit i la necessitat de transport multimodal. Contribuirà, en particular, a fer front a l'augment de la mobilitat i a assegurar un alt nivell de seguretat, així com a desenvolupar un sistema de transport baix en carboni. 

En aquest context, podem comprovar com la Comissió ha optat per una estratègia “de doble capa”. De fet així ho especifica en l’article 6 del Reglament Europeu 1315/2013 relatiu a la configuració de la Xarxa Transeuropea de transports. La Xarxa Bàsica esdevé, en aquest sentit, la columna vertebral de la TEN-T mentre que la Xarxa Global pretén assegurar i garantir l’accessibilitat a totes les regions europees. 

Així doncs, la Xarxa Bàsica està configurada per els nusos i enllaços estratègicament més importants. Per a posar en marxa la xarxa bàsica en el temps previst (2030) s’utilitzarà un enfocament centrat en els corredors, així com determina el considerant nº42 del ja citat Reglament (UE) 1315/2013. Amb l’estructura de corredors es pretén eliminar els colls d’ampolla, augmentar les connexions frontereres i dotar d’eficàcia i sostenibilitat a tota la xarxa. 

Els corredors de la Xarxa Bàsica, en aquest sentit, són l’eina elegida pel legislador europeu per a l’execució estratègica de la TEN-T i estan integrats per nusos i connexions de la Xarxa Bàsica estratègicament seleccionats. Són un instrument clau no sols per a facilitar l'acompliment de la xarxa bàsica si no per a la seva realització coordinada. 

Com ja hem indicat, la definició de les xarxes, bàsica i global, les trobem al ja citat Reglament (UE) n°1315/2013 del Parlament Europeu i del Consell, d’11 de desembre de 2013, sobre les orientacions de la Unió per al desenvolupament de la Xarxa Transeuropea de Transport.  D’acord amb el propi reglament la Xarxa Bàsica serà objecte de revisió l’any 2023. 

La configuració dels corredors, per altra banda, ve definida pel  

Reglament (UE) n ° 1316/2013 del Parlament Europeu i del Consell, de 11 de desembre de 2013, pel qual es crea el Mecanisme «Connectar Europa»  objecte de modificació per la proposta de reglament aquí presentada. 

Així doncs, la nova proposta de regalament inclou modificacions en la configuració dels corredors però no en la determinació de la xarxa bàsica, que en definitiva determina els nusos que poden integrar-los.

2. El Mecanisme Connectar Europa 

El Mecanisme Connectar esdevé el programa de finançament Europeu articulat amb l’objectiu de desenvolupar Xarxes Transeuropees d'altes prestacions, sostenibles i eficientment interconnectades. L’actual pressupost del programa de 30.400 milions d’euros dels quals s’han assignat partides per valor de 27.400 milions d'euros. 

El programa s’executa mitjançant Gestió Directe de conformitat amb el Reglament Financer. En aquest sentit, des de gener de 2014, INEA (Innovation and Networks Executive Agency) és l’encarregada de gestionar l’entrada al finançament del CEF, implementant la major part del pressupost del programa. 

El MCE (Mecanisme Connectar Europa) s’estructura en tres branques: la branca de transports (MCE Transports), la branca energètica (MCE Energy) i la Branca Digital (MCE Telecom). El pressupost assignat per branques és de 22.400 milions d'euros per al transport, 4.700 milions d'euros per a l'energia i € 0.3 mil milions per a Telecom. En matèria de transports, el MCE té per objectiu donar suport a les inversions en la construcció de noves infraestructures de transport Europees o rehabilitar i actualitzar l'existent.

Així doncs, rere el MCE-T rau l’objectiu final de concloure amb la política de TEN-T marcada principalment per la consecució de dos objectius clau. Per una banda, la finalització a l’any 2030 de la Xarxa Bàsica, estructurada al voltant de nou corredors multimodals, i per la finalització, l’any 2050, de la Xarxa Global facilitant d’aquesta manera l'accessibilitat a totes les regions europees. 

El MCE-T centra els seus interessos en projectes (nacionals i transnacionals) amb l'objectiu d'eliminar els colls d'ampolla o de connectar els enllaços entre els quals manqui connexió en les diverses seccions de la Xarxa Bàsica i la Xarxa Integral, així com pel foment de prioritats horitzontals com els sistemes de gestió de trànsit, com per exemple el SESAR destinant a la gestió del tràfic aeri. 

Un dels elements clau en aquest sentit és que el MCE pren com indicadors, a l’hora de concedir el fiançament, totes aquelles accions relatives a nusos urbans, ports marítims, ports interiors i terminals ferrocarril carretera de la xarxa bàsica de la TEN-T. Així doncs, la pertinença a la xarxa de corredors determina, en bona mesura, no tan sols l’accés al finançament si no la possibilitat d’accedir a les reunions de treball per tal d’assegurar la seva realització coordinada.  

Així ho determina l’article 9 de la proposta de regulació. En aquest sentit en el sector del transport, podran rebre ajuda financera les accions següents la Unió en virtut del present Reglament:

  • i) accions que desenvolupin la xarxa bàsica acord amb el capítol III del Reglament (UE) núm 1315/2013, incloses les relacionades amb els nodes urbans, els ports marítims, els ports interiors i les terminals ferrocarril-carretera de la xarxa bàsica tal com es defineixen en l'annex II del Reglament (UE) núm 1315/2013; les accions que desenvolupin la xarxa bàsica podran contenir elements afins que estiguin situats a la xarxa global, quan siguin necessaris per a optimitzar la inversió i segons les modalitats establertes en els programes de treball a què es refereix l' article 19 del present Reglament;
  • ii) accions que implantin enllaços transfronterers de la xarxa global d’acord amb el capítol II del Reglament (UE) núm 1315/2013, principalment les seccions que figuren en la part III de l'annex del present Reglament.
  • iii) accions que desenvolupin seccions de la xarxa global situades en regions ultraperifèriques d'acord amb el capítol II del Reglament (UE) núm 1315/2013, incloses les relacionades amb els nodes urbans, els ports marítims, els ports interiors i les terminals ferrocarrilcarretera de la xarxa global, tal com es contempla en l'annex II del Reglament (UE) núm 1315/2013; 
  • iv) accions de suport a projectes d'interès comú a fi de connectar la xarxa transeuropea de transport amb les xarxes d'infraestructures de països veïns, tal com disposa l'article 8, apartat 1, del Reglament (UE) núm 1315/2013.

En aquest context, la proposta de la Comissió per al Mecanisme Connectar Europa  (MCE-T) compren els imports següents: 

En particular : 12.830.000.000 €

Contribució del Fondo Cohesió: 11.285.493.000 €

Ajuda per mobilitat militar: 6.500.000.000 € 


3. Accés al programa de finançament MCE per part de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Com ja hem indicat la gestió dels Fons Europeus destinats al programa MCE es gestionen de forma directa. Durant el marc pressupostaria actual (2014-2020) l’agència encarregada de realitzar aquesta tasca és INEA. L’article 6 de la proposta de reglament confirma que pel període 2021-2027 el programa s’executarà de nou de forma directe i a l’hora que la Comissió té potestat per delegar part del Programa a agències executives. 

Així doncs, per tal d’accedir als fons dels Programa MCE, en primer lloc, s’ha de d’identificar la relevant call   i envieu la vostra sol•licitud en línia. Després de la data límit de la convocatòria, les propostes presentades s'avaluen en funció dels criteris d'elegibilitat, selecció i adjudicació. INEA realitza l'avaluació de les propostes elegibles, recolzada per experts independents. Una vegada que la llista de propostes recomanades per finançament sigui aprovada formalment per la Comissió, INEA convida als candidats seleccionats a preparar i signar acords de subvenció individuals. INEA després treballa en estreta col•laboració amb el beneficiari en la implementació del projecte tècnic i financer.

INEA prepara les convocatòries atenent en tot moment al Regalament (UE) nº  1316/2013 i especialment als supòsits d’admissibilitat de l’article 4 relatiu als objectius específics del programa.  

En quest sentit, les Illes Balears tenen possibilitat d’accedir al fiançament per dues vies: 

  • i) en primer lloc, mitjançant accions que desenvolupin la xarxa bàsica acord amb el capítol III del Reglament (UE) núm 1315/2013. 
  • ii) i, es segon lloc, mitjançant enllaços transfronterers de la xarxa global d’acord amb el capítol II del Reglament (UE) núm 1315/2013, principalment les seccions que figuren en la part III de l'annex del present reglament.  

La presència Balear a les Xarxes tant Global com Bàsica és escassa. Els annexos recullen:

  • a. A Palma, com a;
    • - Nus Urbà 
    • - Aeroport (Xarxa Bàsica)
    • - Port marítim (Xarxa Bàsica) 
  • b. Maó, per alta banda; 
    • - Aeroport (Xarxa Global)
    • - Port marítim (Xarxa Global)
  • c. Eivissa, finalment; 
    • - Aeroport (Xarxa Global)
    • - Port marítim (Xarxa Global)  
  • d. Cala Sabina (Formentera) 
    • - Port marítim (Xarxa Global)  

Aquest fet dificulta molt l’accés al programa. Palma, amb la incorporació al Corredor Mediterrani és la Ciutat Illenca més ben posicionada. En primer lloc, pot accedir a les convocatòries d’accions que desenvolupin la xarxa bàsica. La incorporació suposa a més la millora de la visibilitat i participació en els debats relatius a la implementació de la Xarxa de corredors. Maó, Eivissa i Cala Sabina, per altra banda, gaudeix d’un accés molt més limitat. El punt ii) permet beneficiar-se de les convocatòries dirigides a la Xarxa Global tot i que la propi norma puntualitza que seran d’especial atenció aquelles que formin part dels vuit corredors multimodals.    


4. Estat del procediment legislatiu de la proposta de Reglament que reguli el MCE. 

El 06/06/2018 la Comissió Europea va presentar la proposta de Reglament del Parlament Europeu i del Consell pel qual s'estableix el Mecanisme «Connectar Europa» que  deroga els Reglaments (UE) núm. 1316/2013 i (UE) núm. 283/2014. En aquesta proposta s’inclogué per primera vegada a Palma com a node del corredor mediterrani. 

La proposta de reglament està seguint el procediment colegislatiu ordinari. El 19/09/2018 el Comitè Econòmic i Social va emetre la seva opinió preceptiva no vinculant. 

Durant el ple nº 131 del 8,9 i 10 d’octubre de 2018 el Comitè de Regions, en la seva esmena nº 30 realitzà una proposta de modificació  del text de la comissió amb gran rellevància per a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. 

Balears gaudiria de dues modificacions, en primer lloc, Palma, ja incorporada a la proposta inicial augmentaria la seva presència i apareixeria als dos següents trams:

  • - Cartagena - Múrcia - València - Tarragona / Palma de Mallorca - Barcelona
  • - Tarragona / Palma de Mallorca - Barcelona - Perpinyà - Marseille - Genova / Lió - Torino - Novara - Milano - Bologna / Verona - Padova - Venezia - Ravenna /Trieste / Koper - Ljubljana –Budapest. 

Finalment,  Alcúdia i Ciutadella s’incorporarien a un tram totalment nou que discorre per:

  • - Alcúdia - Ciutadella - Toulon - Ajaccio -Bastia - Porto Torres - Càller – Palerm

El Consell va adoptar el 3 de desembre de 2018 la seva posició (orientació general parcial) sobre la proposta de la Comissió. L'orientació general és «parcial», ja que exclou les qüestions financeres i horitzontals. Aquestes s'estan discutint actualment com a part de les negociacions sobre el proper marc financer plurianual (MFP) pel període 2021-2027. La posició del Consell no inclou modificacions amb significació respecte a la posició de les Illes Balears en relació a la proposta de la Comissió. 

En el ple del Parlament Europeu del 11 al 13 de desembre del 2018 s’ha aprovat la proposta de renovar el MCE entre 2021 i 2027 per garantir el desenvolupament continu de les xarxes transeuropees de transport, energia i telecomunicacions. Va ser aprovat per 434 vots contra 134 en contra i 37 abstencions. El text aprovat, en primera lectura, modifica l’article 9, relatiu als actes admissibles, augmentant el paper que tenen els corredors a l’hora d’accedir al finançament. 

En concret s’afegeix a l’art. 9.2.a.i, en referència a les accions subvencionables relatives al desenvolupament de la Xarxa Bàsica, el següent:

  • - Principalment les accions enumerades en la part III, títol 1 de l'annex del present Reglament, relativa a l’especificació de la configuració dels corredors. 

El text ha de retornar al consell per tal què se’n realitzi la primera lectura, en cas que s’aprovessin les esmenes realitzades pel parlament al text de la comissió aquest la proposta legislativa seria adoptada i s’aplicaria, pel període 2021-2027. 

1.   La Xarxa Transeuroepa de Transports (TEN-T)  

En el marc de la renovació pressupostària de la UE pel període 2021 – 2027, la Comissió Europea va presentar, el 6 de juny de 2018, la proposta de Reglament pel qual s'estableix el programa de finançament europeu Mecanisme «Connectar Europa», en endavant MCE. Això suposa, de facto, la renovació de l’actual programa MCE, amb vigència des de l’any 2014.

D’acord amb la Comissió, el programa actual progressa adequadament i esdevé un instrument eficaç per a canalitzar inversions que desenvolupin les tres modalitats (Transports, Energia i Telecomunicacions) de la Xarxa Transeuropea (TEN)[1].

En l’àmbit dels transports, el MCE té per objectius contribuir a la realització dels dos nivells de la TEN-T[2]. Per una banda, el pilar estratègic (la Xarxa Bàsica) programat pel 2030, així com el seu nivell més ampli (la Xarxa Global) pel 2050. En aquest sentit;

·         la Xarxa Global consistirà en totes les infraestructures existents i planificades de la xarxa transeuropea de transport, així com de mesures destinades a fomentar l'ús eficient i sostenible des del punt de vista social i mediambiental d'aquestes infraestructures,  

·         per altra banda, la Xarxa Bàsica està composta d'aquelles parts de la xarxa global que tinguin la màxima importància estratègica i reflectirà l'evolució de la demanda de trànsit i la necessitat de transport multimodal. Contribuirà, en particular, a fer front a l'augment de la mobilitat i a assegurar un alt nivell de seguretat, així com a desenvolupar un sistema de transport baix en carboni.

En aquest context, podem comprovar com la Comissió ha optat per una estratègia “de doble capa”. De fet així ho especifica en l’article 6 del Reglament Europeu 1315/2013 relatiu a la configuració de la Xarxa Transeuropea de transports. La Xarxa Bàsica esdevé, en aquest sentit, la columna vertebral de la TEN-T mentre 
 
 
que la Xarxa Global pretén assegurar i garantir l’accessibilitat a totes les regions europees. 
 
Així doncs, la Xarxa Bàsica està configurada per els nusos i enllaços estratègicament més importants. Per a posar en marxa la xarxa bàsica en el temps previst (2030) s’utilitzarà un enfocament centrat en els corredors, així com determina el considerant nº42 del ja citat Reglament (UE) 1315/2013. Amb l’estructura de corredors es pretén eliminar els colls d’ampolla, augmentar les connexions frontereres i dotar d’eficàcia i sostenibilitat a tota la xarxa. 
 
Els corredors de la Xarxa Bàsica, en aquest sentit, són l’eina elegida pel legislador europeu per a l’execució estratègica de la TEN-T i estan integrats per nusos i connexions de la Xarxa Bàsica estratègicament seleccionats. Són un instrument clau no sols per a facilitar l'acompliment de la xarxa bàsica si no per a la seva realització coordinada. 
 
Com ja hem indicat, la definició de les xarxes, bàsica i global, les trobem al ja citat Reglament (UE) n°1315/2013 del Parlament Europeu i del Consell, d’11 de desembre de 2013, sobre les orientacions de la Unió per al desenvolupament de la Xarxa Transeuropea de Transport.[3] D’acord amb el propi reglament la Xarxa Bàsica serà objecte de revisió l’any 2023. 
 
La configuració dels corredors, per altra banda, ve definida pel  
Reglament (UE) n ° 1316/2013 del Parlament Europeu i del Consell, de 11 de desembre de 2013, pel qual es crea el Mecanisme «Connectar Europa»[4] objecte de modificació per la proposta de reglament aquí presentada.
 
Així doncs, la nova proposta de regalament inclou modificacions en la configuració dels corredors però no en la determinació de la xarxa bàsica, que en definitiva determina els nusos que poden integrar-los. 
 
 
 
 
 
2.   El Mecanisme Connectar Europa 
 

El Mecanisme Connectar esdevé el programa de finançament Europeu articulat amb l’objectiu de desenvolupar Xarxes Transeuropees d'altes prestacions, sostenibles i eficientment interconnectades. L’actual pressupost del programa de 30.400 milions d’euros dels quals s’han assignat partides per valor de 27.400 milions d'euros.

El programa s’executa mitjançant Gestió Directe de conformitat amb el Reglament Financer. En aquest sentit, des de gener de 2014, INEA (Innovation and Networks Executive Agency) és l’encarregada de gestionar l’entrada al finançament del CEF, implementant la major part del pressupost del programa.

El MCE (Mecanisme Connectar Europa) s’estructura en tres branques: la branca de transports (MCE Transports), la branca energètica (MCE Energy) i la Branca Digital (MCE Telecom). El pressupost assignat per branques és de 22.400 milions d'euros per al transport, 4.700 milions d'euros per a l'energia i € 0.3 mil milions per a Telecom.

En matèria de transports, el MCE té per objectiu donar suport a les inversions en la construcció de noves infraestructures de transport Europees o rehabilitar i actualitzar l'existent.

Així doncs, rere el MCE-T rau l’objectiu final de concloure amb la política de TEN-T marcada principalment per la consecució de dos objectius clau. Per una banda, la finalització a l’any 2030 de la Xarxa Bàsica, estructurada al voltant de nou

corredors multimodals, i per la finalització, l’any 2050, de la Xarxa Global facilitant d’aquesta manera l'accessibilitat a totes les regions europees.

El MCE-T centra els seus interessos en projectes (nacionals i transnacionals) amb l'objectiu d'eliminar els colls d'ampolla o de connectar els enllaços entre els quals manqui connexió en les diverses seccions de la Xarxa Bàsica i la Xarxa Integral, així com pel foment de prioritats horitzontals com els sistemes de gestió de trànsit, com per exemple el SESAR destinant a la gestió del tràfic aeri.

Un dels elements clau en aquest sentit és que el MCE pren com indicadors, a l’hora de concedir el fiançament, totes aquelles accions relatives a nusos urbans, ports marítims, ports interiors i terminals ferrocarril carretera de la xarxa bàsica de la TEN-T. Així doncs, la pertinença a la xarxa de corredors determina, en bona mesura, no tan sols l’accés al finançament si no la possibilitat d’accedir a les reunions de treball per tal d’assegurar la seva realització coordinada.  

Així ho determina l’article 9 de la proposta de regulació. En aquest sentit en el sector del transport, podran rebre ajuda financera les accions següents la Unió en virtut del present Reglament:

i)             accions que desenvolupin la xarxa bàsica acord amb el capítol III del Reglament (UE) núm 1315/2013, incloses les relacionades amb els nodes urbans, els ports marítims, els ports interiors i les terminals ferrocarril-carretera de la xarxa bàsica tal com es defineixen en l'annex II del Reglament (UE) núm 1315/2013; les accions que desenvolupin la xarxa bàsica podran contenir elements afins que estiguin situats a la xarxa global, quan siguin necessaris per a optimitzar la inversió i segons les modalitats establertes en els programes de treball a què es refereix l' article 19 del present Reglament;

ii)           accions que implantin enllaços transfronterers de la xarxa global d’acord amb el capítol II del Reglament (UE) núm 1315/2013, principalment les seccions que figuren en la part III de l'annex del present Reglament.

iii)          accions que desenvolupin seccions de la xarxa global situades en regions ultraperifèriques d'acord amb el capítol II del Reglament (UE) núm 1315/2013, incloses les relacionades amb els nodes urbans, els ports marítims, els ports interiors i les terminals ferrocarrilcarretera de la xarxa global, tal com es contempla en l'annex II del Reglament (UE) núm 1315/2013;

iv)          accions de suport a projectes d'interès comú a fi de connectar la xarxa transeuropea de transport amb les xarxes d'infraestructures de països veïns, tal com disposa l'article 8, apartat 1, del Reglament (UE) núm 1315/2013.

 

En aquest context, la proposta de la Comissió per al Mecanisme Connectar Europa (2021-2027) compren els imports següents:

·         En particular : 12.830.000.000 €

·         Contribució del Fondo Cohesió: 11.285.493.000 €

·         Ajuda per mobilitat militar: 6.500.000.000 €

 

3.   Accés al programa de finançament MCE per part de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Com ja hem indicat la gestió dels Fons Europeus destinats al programa MCE es gestionen de forma directa. Durant el marc pressupostaria actual (2014-2020) l’agència encarregada de realitzar aquesta tasca és INEA. L’article 6 de la proposta de reglament confirma que pel període 2021-2027 el programa s’executarà de nou de forma directe i a l’hora que la Comissió té potestat per delegar part del Programa a agències executives. 
Així doncs, per tal d’accedir als fons dels Programa MCE, en primer lloc, s’ha de d’identificar la relevant call[5]  i envieu la vostra sol·licitud en línia. Després de la data límit de la convocatòria, les propostes presentades s'avaluen en funció dels criteris d'elegibilitat, selecció i adjudicació. INEA realitza l'avaluació de les propostes elegibles, recolzada per experts independents. Una vegada que la llista de propostes recomanades per finançament sigui aprovada formalment per la Comissió, INEA convida als candidats seleccionats a preparar i signar acords de subvenció individuals. INEA després treballa en estreta col·laboració amb el beneficiari en la implementació del projecte tècnic i financer.
 

INEA prepara les convocatòries atenent en tot moment al Regalament (UE) nº  1316/2013 i especialment als supòsits d’admissibilitat de l’article 4 relatiu als objectius específics del programa.[6]

En quest sentit, les Illes Balears tenen possibilitat d’accedir al fiançament per dues vies:

i)             en primer lloc, mitjançant accions que desenvolupin la xarxa bàsica acord amb el capítol III del Reglament (UE) núm 1315/2013.

ii)           i, es segon lloc, mitjançant enllaços transfronterers de la xarxa global d’acord amb el capítol II del Reglament (UE) núm 1315/2013, principalment les seccions que figuren en la part III de l'annex del present reglament.[7]

La presència Balear a les Xarxes tant Global com Bàsica és escassa. Els annexos recullen:

·         A Palma, com a;

o   Nus Urbà

o   Aeroport (Xarxa Bàsica)

o   Port marítim (Xarxa Bàsica)

·         Maó, per alta banda;

o   Aeroport (Xarxa Global)

o   Port marítim (Xarxa Global)

·         Eivissa, finalment;

o   Aeroport (Xarxa Global)

o   Port marítim (Xarxa Global)                     

 

Aquest fet dificulta molt l’accés al programa. Palma, amb la incorporació al Corredor Mediterrani és la Ciutat Illenca més ben posicionada. En primer lloc, pot accedir a les convocatòries d’accions que desenvolupin la xarxa bàsica. La incorporació suposa a més la millora de la visibilitat i participació en els debats relatius a la implementació de la Xarxa de corredors. Maó i Eivissa, per altra banda, gaudeix d’un accés molt més limitat. El punt ii) permet beneficiar-se de les convocatòries dirigides a la Xarxa Global tot i que la propi norma puntualitza que seran d’especial atenció aquelles que formin part dels vuit corredors multimodals.    

 

4.   Estat del procediment legislatiu de la proposta de Reglament que reguli el MCE.

El 06/06/2018 la Comissió Europea va presentar la proposta de Reglament del Parlament Europeu i del Consell pel qual s'estableix el Mecanisme «Connectar Europa» que  deroga els Reglaments (UE) núm. 1316/2013 i (UE) núm. 283/2014. En aquesta proposta s’inclogué per primera vegada a Palma com a node del corredor mediterrani.

La proposta de reglament està seguint el procediment colegislatiu ordinari. El 19/09/2018 el Comitè Econòmic i Social va emetre la seva opinió preceptiva no vinculant.

Durant el ple nº 131 del 8,9 i 10 d’octubre de 2018 el Comitè de Regions, en la seva esmena nº 30 realitzà una proposta de modificació  del text de la comissió amb gran rellevància per a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Balears gaudiria de dues modificacions, en primer lloc, Palma, ja incorporada a la proposta inicial augmentaria la seva presència i apareixeria als dos següents trams:

  • Cartagena - Múrcia - València - Tarragona / Palma de Mallorca - Barcelona
  • Tarragona / Palma de Mallorca - Barcelona - Perpinyà - Marseille - Genova / Lió - Torino - Novara - Milano - Bologna / Verona - Padova - Venezia - Ravenna / Trieste / Koper - Ljubljana –Budapest.

Finalment,  Alcúdia i Ciutadella s’incorporarien a un tram totalment nou que discorre per:

  • Alcúdia - Ciutadella - Toulon - Ajaccio -Bastia - Porto Torres - Càller – Palerm

El Consell va adoptar el 3 de desembre de 2018 la seva posició (orientació general parcial) sobre la proposta de la Comissió. L'orientació general és «parcial», ja que exclou les qüestions financeres i horitzontals. Aquestes s'estan discutint actualment com a part de les negociacions sobre el proper marc financer plurianual (MFP) pel període 2021-2027. La posició del Consell no inclou modificacions amb significació respecte a la posició de les Illes Balears en relació a la proposta de la Comissió.

En el ple del Parlament Europeu del 11 al 13 de desembre del 2018 s’ha aprovat la proposta de renovar el MCE entre 2021 i 2027 per garantir el desenvolupament continu de les xarxes transeuropees de transport, energia i telecomunicacions. Va ser aprovat per 434 vots contra 134 en contra i 37 abstencions. El text aprovat, en primera lectura, modifica l’article 9, relatiu als actes admissibles, augmentant el paper que tenen els corredors a l’hora d’accedir al finançament.

En concret s’afegeix a l’art. 9.2.a.i, en referència a les accions subvencionables relatives al desenvolupament de la Xarxa Bàsica, el següent:

·         Principalment les accions enumerades en la part III, títol 1 de l'annex del present Reglament, relativa a l’especificació de la configuració dels corredors.

El text ha de retornar al consell per tal què se’n realitzi la primera lectura, en cas que s’aprovessin les esmenes realitzades pel parlament al text de la comissió aquest la proposta legislativa seria adoptada i s’aplicaria, pel període 2021-2027.

 

 

 

 

   

 

 

 



[1] Trans European Network

[2] Modalitat de transports de la Xarxa Trans Europea (TEN)

[3] https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/?uri=celex%3A32013R1315

[4] https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/?uri=celex%3A32013R1316

[5] Convocatòria

[6] La nova proposta de la Comissió recull els projectes admissibles a l’article 9.

[7] Les seccions que figuren en la part III de l'annex del present reglament són els 8 corredors multimodals. 

14-12-2018

Antoni Mut Piña

Brussel·les 

energycbalears.eu
Llistat d'informes Compartir Imprimir