Solicitamos su permiso para obtener datos estadísticos de su navegación en esta web, en cumplimiento del Real Decreto-ley 13/2012. Si continúa navegando consideramos que acepta el uso de cookies. Accepto | Más información

Centre Balears Europa

Centre Balears Europa

Llistat d'informes Compartir Imprimir
Les esponges marines com a “motor” de la salut oceànica.

L’intergrup del Parlament Europeu pel canvi climàtic, la biodiversitat i el desenvolupament sostenible, en el marc de la conferència "Healthier oceans and human beings: Sponges as “engine” of the deep sea", ha posat de relleu la importància de preservar el ecosistemes d’aigües profundes, posant especial atenció a les esponges marines per la seva  funció en les cadenes tròfiques submarines. 

Els fons d’esponges són dels  ecosistemes més diversos en termes de  significació ecològica i biològica, a l’hora que fràgils i  vulnerables. Tot i això, encara no han rebut l’atenció científica necessària per comprendre la seva complexitat.  En aquest sentit,  i emparat financerament per l’Horitzó 2020, el projecte SponGES pretén realitzar una aproximació científica acurada que permeti estudiar i preservar els ecosistemes d’aigües profundes integrats per esponges de l’Oceà Atlàntic.  

Així doncs, el marc d’aquest projecte,  l’intergrup del Parlament Europeu pel canvi climàtic, la biodiversitat i el desenvolupament sostenible va decidir organitzar el  “Healthier oceans and human beings: Sponges as “engine” of the deep sea” que contà amb la presència de l’Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura, reguladors de tots el àmbits i amb reconeguts membres de la comunitat científica.  

El membre del Parlament Europeu i president de l’intergrup Ricardo Serrao Santos va comentar que “les esponges marines mereixen una atenció particular pels serveis que generen a tot l’ecosistema” i que la falta de literatura científica al respecte és un problema que mereix especial atenció.  Serrao argumentà que sense una base científica sòlida no es poden fer bones polítiques. En aquest sentit, és clau que des de les institucions es promogui l’activitat acadèmica en aquest àmbit per tal que els reguladors puguin transformar els estudis en polítiques de regulació mediambientals eficients. Des de la comissió el Sr. Marco Weydert, va deixar palès la importància de les esponges com a excel·lents  indicadors del grau d’estrès al que estan sotmesos els ecosistemes marins.

Claus Hagerbo, representant de la FAO (Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura), indicà que tot i la simplicitat orgànica  de les esponges (no compten ni amb aparell nerviós ni digestiu) la seva capacitat a l’hora de filtrar les aigües resulta essencial pels ecosistemes marins d’aigües profundes. També remarcà la conveniència d’estudiar quin impacte té sobre aquestes l’abocament de residus.

Les colònies d’esponges son una peça clau en el reciclatge ecològic com a proveïdors de nutrients i  al mateix temps actuen com a viver de multiplicitat d’espècies marines. Segons el Sr. Rapp, Universitat de Bergen, les àrees amb presència d’esponges presenten  majors rangs en termes de diversitat. Va remarcar el paper de l’SponGES  a l’hora de conformar una xarxa científica de protecció i explotació sostenible de les colònies d’esponges per a la  zona nord atlàntica.

El Sr. Cristobo de l’ Institut Español d’Oceanografia va remarcar que aproximadament el 91% de les espècies marines encara no es troben catalogades. “Cal, realitzar, en aquest sentit, una feina d’exploració i taxonomia que permeti acabar amb aquest bretxa de coneixement, per questa raó s’ha destinat una part del projecte a l’estudi de les espècies que conviuen amb les colònies d’esponges.”, va argumentar el Sr. Crsitobo.

Amb la seva contribució, Anna de Kluijver, de la Universitat d’Utrech, profunditzà en la funció i importància de les colònies. Introduí el concepte de “cicle de les esponges” mitjançant el qual aquestes converteixen matèria orgànica dissolta (DOM) en partícules orgàniques, a l’hora,  sostrat alimentari d’una gran varietat de petites espècies. Així doncs, les esponges s’erigeixen com a “motors” de l’ecosistema marí.

Per altra banda, Anna Colçao (Universitat de les Açores) assenyalà quines són les principals amenaces i els majors riscos als que s’enfronten les colònies d’esponges atlàntiques, principalment: la indústria de la pesca i el canvi climàtic. Colçao estima que durant el període 2010-2013 més de 1.5 tones d’esponges varen ser desarrelades degut a actuacions de naturalesa pesquera.

Finalment, Tiago Henriques da Silva (Universitat de Minho) advocà per un ús econòmicament sostenibles de les esponges que per la seva composició tenen aplicacions per a la indústria química i farmacèutica així com per a la indústria de la medicina regenerativa, sovint interessada en les propietats del seu esquelet silícic. 

06-12-2018

Antoni Mut Piña 

Brussel·les 

Llistat d'informes Compartir Imprimir