Solicitamos su permiso para obtener datos estadísticos de su navegación en esta web, en cumplimiento del Real Decreto-ley 13/2012. Si continúa navegando consideramos que acepta el uso de cookies. Accepto | Más información

Centre Balears Europa

Centre Balears Europa

Llistat d'informes Compartir Imprimir
Presentació del model de Renda Garantida a Catalunya a la ciutadania per part del Conseller d'Afers Socials

En el marc de la conferència “El model d’apoderament de les persones a Catalunya: un ingrés bàsic a Europa? ” el conseller d'afers socials de Catalunya, Chakir El Homrani, presenta el model  de Renda Garantida a la Ciutadania utilitzat a Catalunya.  

En aquesta línia, la renda garantida a la ciutadania s’estableix com una eina capaç de millorar les condicions del mercat de treball i augmentar l’apoderament del ciutadans perquè puguin lluitar contra la precarietat. La legislació catalana en matèria de renda garantida a la ciutadania té una clara voluntat de renúncia a l’assistencialisme. Per això, és molt importat remarcar el fet que és un dret subjectiu de caràcter universal, solidari i complementari. No està platejada com un dret vitalici  si no com un impuls a les famílies per tal de revertir la situació de vulnerabilitat. La voluntat és que aquesta pugui arribar a ser compatible amb les rendes del treball.

 

La debilitat del mercat laboral, per altra banda, és un dels problemes que més preocupa, el mercat té una baixa qualitat de l’ocupació, si l’ocupació no és de qualitat no reduïm la borsa de treballadors pobres. La renda no s’ha de convertir en un substituït del salari però la manca de capacitat normativa respecte a la legislació laboral dificulta aquesta tasca a les autonomies. Les principals eines de que  disposa el Govern català en aquest sentit són la inspecció de treball i la capacitat de concertació entre sindicats i patronals.

 

 

 

La legislació catalana al respecte, destaca per la seva baixa rigidesa.  Incorpora i combina  polítiques  passives d’ocupació i polítiques actives. Si el treball va perdent centralitat hem de cercar mecanismes de redistribució.  Atenent en tot moment que les rendes bàsiques no poden ser les excuses per debilitar l’estat del benestar.

 


Amb l’objectiu d’iniciar un diàleg que abordi els reptes de la protecció social es posa sobre la taula el concepte de Renda Garantida. El conseller d’afer socials de Catalunya, Chakir El Homrani, afirma que el treball ha perdut la seva capacitat de distribució de rendes. Fins ara l’eina més predistributiva i la millor política social preventiva. Però la realitat està canviant i les rendes del treball han anat perdent pes i s’ha donat pas al sorgiment d’una nova cultura empresarial on les rendes del capital han anat guanyant terreny. En aquest sentit, aquesta nova realitat ha generat dues problemàtiques a les qual s’ha de donar resposta amb urgència. En primer lloc, ens trobem davant una economia més volàtil i al mateix temps marcada pel sorgiment de noves formes de pobresa. Únicament en aquelles sectors on hi trobem un estructura sindical forta s’ha aconseguit resistir els efectes de la crisi en aquest sentit. Així doncs, s’evidencia un futur on és possible que les rendes del treball no siguin la font de recursos principals de les famílies. Cal qüestionar-nos, d’aquesta manera, les funcions del propi treball i si aquest arribarà a perdre la seva centralitat. En tal cas, hem d’optar per solucions encarades a potenciar el valor del treball com element predistributiu de la renta i potenciar el nivell d’inserció al mercat laboral. 

En aquesta línia, la renda garantida a la ciutadania s’estableix com una eina capaç de millorar les condicions del mercat de treball i augmentar l’apoderament del ciutadans perquè puguin lluitar contra la precarietat. La legislació catalana en matèria de renda garantida a la ciutadania té una clara voluntat de renúncia a l’assistencialisme. Per això, és molt importat remarcar el fet que és un dret subjectiu de caràcter universal, solidari i complementari. No està platejada com un dret vitalici si no com un impuls a les famílies per tal de revertir la situació de vulnerabilitat. La voluntat política és que aquesta pugui arribar a ser compatible amb les rendes del treball.

La debilitat del mercat laboral, per altra banda, és un dels problemes que més preocupa. El mercat actual de treball destaca per la seva baixa qualitat de l’ocupació. Si l’ocupació no és de qualitat no es podrà reduir la borsa de treballadors pobres. Així doncs, la renda garantida no s’ha de convertir en un substitut del salari però la manca de capacitat normativa respecte a la legislació laboral dificulta aquesta tasca a les autonomies. Les principals eines de que disposa el Govern català en aquest sentit són únicament la inspecció de treball i la capacitat de concertació entre sindicats i patronals.

Finalment, remarcar que la legislació catalana al respecte, destaca per la seva baixa rigidesa i per incorporar i combinar polítiques passives i actives d’ocupació. Si el treball va perdent centralitat és evident que s'han de cercar mecanismes de redistribució però recordant en tot moment que les rendes bàsiques no poden ser les excuses per debilitar l’estat del benestar.

17-10-2018

Antoni Mut Piña 

Brussel·les 

energycbalears.eu
Llistat d'informes Compartir Imprimir