Solicitamos su permiso para obtener datos estadísticos de su navegación en esta web, en cumplimiento del Real Decreto-ley 13/2012. Si continúa navegando consideramos que acepta el uso de cookies. Accepto | Más información

Centre Balears Europa

Centre Balears Europa

Llistat d'informes Compartir Imprimir
Com reduir el renou submarí d'una manera efectiva

El passat dimarts dia 26 de juny tingué lloc la conferència "Com reduir el renou submarí d’una manera efectiva?", organitzat per l’intergrup parlamentari SEARICA, la seva presidenta Gesine Meissner i l’eurodiputat portuguès Ricardo Serrao Santos, al Parlament Europeu. L’acte també comptà amb la participació dels representants d’associacions i institucions de l’àmbit científic (International Fund for Animal Welfare), civil (Shifting Values), legislatiu (DG Environment de la Comissió Europea) i industrial (Hapag-Lloyd).

El renou subaquàtic antropogènic causa impactes negatius sobre les espècies marines, incloent els crustacis, peixos i mamífers. L'exposició té efectes perjudicials tant temporals com a llarg termini, inclosos els desplaçament d'hàbitats de mamífers marins, dificultant la navegació i la comunicació de llarg abast, a més d'altres respostes d'estrès fisiològic. També s'ha demostrat que afecta les activitats humanes, incloent un nombre més baix de captures.

A la seva intervenció, l’eurodiputat Serrao Santos va començar fent autocrítica per ser la primera vegada que es tracta aquest tema al Parlament Europeu amb la importància que té per als ecosistemes marins. Santos va recordar la pel·lícula documental de Jacques Cousteau dels anys 50, “Món de silenci”, referint-se a la tranquil·litat existent als oceans i com els humans hem destruït aquest silenci amb els vaixells, les prospeccions i altra activitat humana a l’Oceà.

Russel Leaper, representant de l’International Fund for Animal Welfare (IFAW), assegurà que el renou submarí afecta a tot l’ecosistema marí, sent el produït pels vaixells l’activitat humana que major renou ambient causa. En aquest sentit, va afirmar que aquest és un renou que, de manera individual per a cada vaixell, es pot reduir d’una manera efectiva. Per aquesta raó, Leaper va instar a prendre mesures amb objectius concrets, els quals siguin ambiciosos però econòmicament realitzables. És destacable la menció que va fer el representant de l’IFAW sobre la recent aprovació de l’àrea marina protegida per al corredor de cetacis entre les Illes Balears i la Península Ibèrica.

Nicolas Entrup, de Shifting Values, va centrar la seva exposició en totes les espècies que es veuen afectades pel renou subaquàtic i no en som conscients. Normalment, quan parlam de renou submarí, tendim a pensar en els cetacis com únics afectats. No obstant, és tot l’ecosistema submarí el que paga les conseqüències. Un exemple d’això son els zooplancton petits o microscòpics, els quals poden morir a causa del renou, sobretot el provocat per les prospeccions petrolíferes o de gas, ja que es tracta d’un renou constant.

Per altra banda, el representant de la DG Environment de la Comissió Europea, Vedran Nikolic, va exposar el punt de vista legal i amb quins instruments es podrien protegir les àrees i ecosistemes més fràgils a àmbit europeu. Nikolic va parlar de les diferentes Directives d’Hàbitats de la Unió Europea, per mitjà de la xarxa Natura 2000.

El darrer dels ponents va ser el Capità Wolfram Guntermann, representant de la companyia de càrrega naval Hapag-Lloyd, qui va mostrar les iniciatives que la l’empresa havia posat en marxa en la lluita contra la contaminació acústica dels oceans arreu del món. De les iniciatives més destacades va assenyalar els diferents canvis de ruta que els seus vaixells havien establert tenint en compte els corredors migratoris de cetacis a l’Atlàntic Nord, o la disminució de la velocitat de les embarcacions (10 nusos de velocitat o menys) a certes zones per a la reducció del renou submarí que es produeix.

03-07-2018

Nicolau Ramos Font
Brussel·les

environmentcbalears.eu
Llistat d'informes Compartir Imprimir