Solicitamos su permiso para obtener datos estadísticos de su navegación en esta web, en cumplimiento del Real Decreto-ley 13/2012. Si continúa navegando consideramos que acepta el uso de cookies. Accepto | Más información

Centre Balears Europa

Centre Balears Europa

Llistat d'informes Compartir Imprimir
Bones pràctiques en memòria històrica

El passat 20 de novembre es va dur a terme la conferència Políticas de Memoria Europea: Franquismo después de Franco en el Parlament Europeu. L'objectiu d'aquesta trobada era analitzar quin paper s'ha fet a Espanya -i en altres països- en relació a la memòria històrica, després que s'aprovàs la Llei de Memòria Històrica l'any 2007.

L'any 2006 es va celebrar a París una reunió oficial a l'Assamblea Parlamentària del Consell d'Europa, que va acabar amb la ratificació d'un document que denunciava les innumerables vegades que s'havien violat els drets humans a Espanya entre el 1939 i 1975.  A partir d'aquí es va voler aprovar aquesta llei que tenia com a finalitat honorar les persones que d'una manera o altra havien patit les injustícies de la dictadura per defensar la democràcia. Per tant la Llei de Memòria Històrica pretenia instar als poders públics que duguessin una sèrie de polítiques per donar a conèixer què havia passat, per promoure la memòria democràtica i el tancament de les cicatrius encara existents.

Les mesures més polèmiques d'aquesta llei van ser dues: per una part promoure la detecció de fosses comunes per trobar les persones assassinades per així donar-los una sepultura digna i amb els seus familiars; l'altra, la retirada de monuments i plaques d'exaltació feixista en monuments civils i religiosos. També es van aprovar una sèrie de mesures per indemnitzar les víctimes del Franquisme, sobretot viudes i orfes, que no havien tengut cap prestació anteriorment.

Amb l'excusa de la crisi la llei es va paralitzar i, per tant, les ajudes econòmiques per reparar els danys també. Llavors diferents Comunitats Autònomes han aprovat les seves pròpies lleis de memòria històrica per donar resposta al buit institucional en aquesta matèria. Les Illes Balears va crear, l'any passat, una comissió que s'encarregaria de localitzar les fosses comunes i així identificar les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la posterior repressió franquista.

27-11-2017

Joan Carles Munar
Brussel·les

socialcbalears.eu
Llistat d'informes Compartir Imprimir